Trenta anys de les riuades del Tenes

Avui, 10 d’octubre, es compleixen trenta anys de les riuades del Tenes de 1994. Un fet insòlit que va deixar un paisatge pràcticament catastròfic als quatre municipis de la Vall del Tenes. El fenomen va provocar la mort de quatre persones, dues a Santa Eulàlia de Ronçana i dues més a i Bigues i Riells del Fai, una de les quals era veïna de Lliçà de Vall. 

El dilluns 10 d’octubre de 1994 es van registrar precipitacions de més de 200 litres a Bigues i Riells del Fai i de 162 litres a Castellterçol, a la capçalera del Tenes. Aquell mateix estiu, els incendis dels Cingles de Bertí van arrasar gairebé 3.000 hectàrees de massa forestal dels municipis de Sant Feliu de Codines, Bigues i Riells del Fai i Sant Quize de Safaja, entre d’altres. Això va provocar que es reduís la capacitat de retenció dels boscos i, al mateix temps, va facilitar que els torrents arrosseguessin més materials com terra i arbres cremats.

Les conseqüències van ser devastadores a tota la Vall del Tenes, afectant a habitatges, infraestructures, vehicles, conreus i indústria, que van veure’s sorpresos per la ràpida i forta crescuda del riu.

A Lliçà de Vall, i segons relata el professor Lluís Galobart Duran a l’article “Sobre les inundacions d’octubre de 1994 al riu Tenes”, van veure’s afectats dos punts especialment. D’una banda, Les Torres, on es van inundar dos-cents metres de la riba esquerra del riu, afectant una desena de cases i diverses naus industrials de la zona de Can Nadal. D’altra banda, el pont que travessa la C-155, prop dels pous de glaç de Can Gurri, va enfonsar-se pel mig i la carretera va estar tallada durant quinze dies.

Amb motiu d’aquest aniversari, el Centre d’Estudis i Recerca Licano Subteriore ha realitzat una recerca d’informació i material d’aquella jornada, que en els pròxims mesos veurà la llum, probablement, en forma d’exposició.